:: OBRA OBLIGADA

"MANUAL DEL PERFECTE INOPORTÚ"
de Joaquim Lluís Cano García - SECCIÓ PRIMERA

Manual del perfecte inoportú va ser composta amb motiu del 25é aniversari de l'lnstitut de Batxillerat d'Altea (lES Bellaguarda en l'actualitat), i va ser estrenada el día 4 de juny de 1999 per la banda que es va constituir per a I'ocasió, composta íntegrament per alumnes i antics alumnes de I'institut.

Manual del perfecte inoportú descriu en quatre moviments un dia en la vida d'un estudiant qualsevol d'aquest institut. Un día gens afortunat, potser... però ningú no ha dit que la vida dels estudiants siga fàcil.

"Manual del perfecte inoportú" està compost per quatre temps:

I. El perfecte inoportú fa tard a classe
I ja comença el dia amb mal peu perquè, encara que el nostre protagonista s'afanya, i molt -la música de Fa tard a classe en pot donar fe, amb el ritme rapid i, fins i tot, angoixant-, quan arriba a l'institut la porta està tancada!

II. El perfecte inoportú trau una xulla (i el pillen)
Més tard, arriba I'hora de I'examen. Quí diu que no va preparat, sí s'ha fet una xulla que és una obra d'art? Comença l'examen... Intenta traure la xulla, i esta a punt d'aconseguir-ho, però el professor esta a l'aguait i ha de dissimular. El segon intent, tanmateix, és un exit, i la sensació és grandiosa... Ep! Para un moment! El professor s'ha alçat i sembla que va cap a ell! El nostre amic intenta fer com si no passara res, però... ja és massa tard!

III. El perfecte inoportú s'enamora de la professora de Biologia
Després de la pillada, el perfecte inoportú es troba abatut. La vísió de la professora de Biologia, que li cau més que bé, li accelera el cor i la respiració. Pero sembla que a la professora li fa més gracia, com no, el professor d'Educació Física, amb el qual s'allunya pel corredor. Definítivament, avui no és el seu día.

IV. El perfecte inoportú juga a futbol en els corredors
De sobte, el protagonista de la historia es veu immers en un vertiginós partit de futbol, inoportunament organitzat al corredor. Potades, colzades, espentes... El nostre amic és un expert d'aquesta modalitat esportiva, i així ens ho descriu la música amb una espectacular galopada.

L'obra de Ximo Cano, de segur, entusiasmarà el públic des de les primeres notes, i més d'u s'hí sentira identificat. Manual del perfecte inoportú romandrà en el temps com una de les creacions més destacables del joves compositors valencians.

"TEOGÒNICA" SINFONIA NÚM. 2
d'Andrés Valero Castells - SECCIÓ SIMFÒNICA

Teogònica és una obra escrita per encàrrec de l'Agrupació Musical "L'Amistat" de Quart de Poblet. Va ser estrenada el 4 de juliol del 2003, en la Secció Especial del Certamen Internacional de Bandes de Música "Ciutat de València", a càrrec de la Banda de Quart de Poblet, dirigida per Llorenç Mendoza, aconseguint el Primer Premi de Menció d'Honor.

Està dedicada a la Banda Simfònica “L’Amistat” de Quart de Poblet, i al seu director, Llorenç Mendoza.

Esta simfonia esta basada en la Teogonia d'Hesíode d'Ascra (ss. VIII-VII aC). El poeta beoci s'ocupa del món i de la divinitat en to menys èpic que Homer, destacant la seua visió didàctica de les genealogies i mites cosmològics. En la seua Teogonia descriu l'origen del món i dels déus, com fets que ens porten a l'estat actual, basat en un cert orde moral, instaurat a través del triomf de Zeus, després d'una successió de divinitats marcada per la violència.

I. Proemi
Igual que el poema, la simfonia comença amb el "PROEMI", que té la funció d'introduir i presentar algunes de les idees que van a aparéixer posteriorment. S'estructura en tres seccions, unides entre si per mitjà de modulacions mètriques, i per la recurrència a dos elements temàtics principals.

II. Invocació a les Muses
En la "INNOVACIÓ A LES MUSES", Hesíode (tuba) es troba al peu del diví sacromonte de l'Helicón pasturant els seus corders, i relata com les filles de Zeus, habitants de l'Olimp, li van explicar amb un bell cant el verdader llinatge dels déus. De les nou muses heliconíades destaca lògicament Euterpe (flauta). La temàtica musical d'este moviment es mescla amb una al·lusió al Misteri d'EIx, a través d'una citació justificada per l'analogia entre els àngels de l'aracoeli i les muses de la mitologia hel·lènica. Destaca l'ocupació subtil del paràmetre tímbric.

III. 3a generació de Déus
D'allò que s'ha cantat per les muses, ens centrem en la "3a GENERACIÓ DELS DÉUS", i del que en ella se succeïx. Destaquem dos fets importants: Crono devora als seus fills, menys l'últim a nàixer (Zeus), fruit de l'engany de Gea. L'infanticidi d'extrema crueltat és al mateix temps horrible i dramàtic, ja que la intenció de Crono és eludir el seu destí (morir a mà d'un fill seu). Finalment es magnifica l'enllumenament del futur "portador de l'ègida". Així doncs, el moviment es dividix en dos parts clarament diferenciades, que tenen el seu màxim exponent en la contraposició de conceptes sonors antagònics. A nivell temàtic no s'aporta quasi res de nou, es recupera el material exposat en el primer moviment, que ocasionalment es mescla amb el del segon.

IV. Ascens de Zeus al poder
La simfonia es tanca amb el "ASCENS DE ZEUS AL PODER", per al que primer s'allibera una lluita terrible entre déus i titans amb gran estrèpit i violència; una vegada derrotats els titans, Zeus és nomenat rei de tots els Déus. Escoltarem només un tema nou, en contrast amb una idea ja exposada en el primer i tercer moviment, simbolitzant la confrontació entre el bé i el mal, de la que Zeus ix triomfant.

Nota: Al Certamen només s'interpretarà el I, II i IV temps.